EL MEU EDÈN

 

EL MEU EDÈN

 

El meu Edèn

és generosament modest:

una tortuga

que té el doble d’edat del gat,

i jo que doblo els anys de la tortuga.

Ens estirem a l’ombra

del llimoner,

vell i rugós com una herència,

el refugi que ens salva

del cel profètic.

 

L’herba voreja els nostres cossos

en la contínua assemblea

de les formigues i els insectes.

Callen. No tenen veu

perquè s’estimen més portar bocins

de paisatge a la boca.

Jo renuncio a la paraula.

Però ara, en quin llenguatge lloarem

l’eterna corba de les fulles?

 

La terra ha dispersat els alfabets.

Cada gest que aprenem sense mirar-nos

és un elogi als lliurepensadors

i ens fa creients de tot allò

que puguem abastar amb els braços,

amb l’extrem de les ungles

o amb el nervi final de les agulles.

Coloms sense amo

no tornaran a l’arca de Noè.