TRETZE
VERSOS AL REPLÀ
Del
nostre temps d’amants conservo
el
cop de porta fent de comiat,
el
cinquè pis on vius
i
el nombre exacte d’esglaons
que pugen cap a tu: el mapa desplegat
de l’illa del tresor.
Ja
sé que em deixo endur
per
l’hàbit de la mètrica;
al
capdavall, venim de mesurar
els
dies i les hores de disponible amor.
Segurament
un músic
et
faria estremir amb un fado.
Jo
t’escric tretze versos al replà.
FULLS DE DIARI SOBRE UN TERRA ACABAT
DE FREGAR
He estès al terra uns quants fulls de diari
havent fregat. Per sobre hi passo amb cura,
de puntetes, com qui no hi vol passar.
Vaig trepitjant notícies i anuncis
que em salven de deixar petjades vistes.
Plecs de paper fent passera delaten
el camí fet i els llocs on no he arribat,
un traçat fràgil i caduc que es perd
quan els recullo, embeguts d’humitat.
Disciplinadament, així la vida.
Però un dia, com qui no ho vol llegir,
en un dels fulls descobriré un anunci
que parlarà de mi, i jo seré un crit.
La mort té moltes formes d’avisar-te.
També d’espedaçar-te: qui m’aixequi
del terra encara moll farà seguir
per sota les sabates el meu nom.
COLLITA
TU I JO, ASSEGUTS A TAULA
Tu i jo, asseguts a taula.
No tenen cap
valor
els plats de
porcellana decorada,
ni els
coberts que els assetgen,
ni l’àpat
que claudica dins la boca.
Només
importa
la copa de
vi negre que he tombat
amb un
maldestre moviment del braç
repel·lint,
rebutjant, les paraules irades
que em llances des del teu
costat fosc de la taula.
Perquè està
escrit que si un mateix
trenca la
seva copa, perd,
talment com qui
en combat esfondra
un
objectiu amic.
Sang de
celler vessada
que des de
les tovalles blanques
em desemboca
avall per la cintura
fins a
tenyir-me el sexe amb el color
de les
ferides velles.
