COLLITA
Obro l’última ampolla
de l’anyada en què vam posar
etiquetes
al vi i a la felicitat.
Ara té gust d’antic celler
i de ceps arrancats,
de tu i de mi fets sediments
que es dispersen al fons de cada
copa.
Reompliré l’ampolla buida amb l’aire
present en el moment de la nostàlgia.
Me’l prendré d’un sol glop, del broc
estant,
quan cap altre aire no sàpiga moure
les fulles del meu arbre.
Serà un instant irrepetible:
respirar el temps fugit
talment com qui s’abraça a l’únic
i definitiu vol de l’ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada