EL NEN QUE EM SALVA

  

I s’obrirà la porta.

Trencarà el meu silenci

un grinyol de frontisses

substituint paraules

que mai no vaig pronunciar.

Em retindreu la imatge

com de fulla marcida

de quan la branca es torça

i baixa a la substància

que libarà l’arrel.

No m’heu de recordar així.

Sapigueu que per dins

amb veu dòcil em crida,

i sobretot em salva,

el nen que porto encara.

NÚMEROS SOBRE UN MAPA

Xifres:

Un milió de nascuts

dels ventres de la fam estan

en situació de pobresa severa,

consentida, assumida, geogràfica.

Les dades vaticinen que el noranta per mil

viurà el temps necessari per entrar a l’estadística

dels que toca morir dins el primer any.

Al mapa, la quadrícula del lloc

on els nounats arriben,

ploren i se’n van.

Cap àngel.

Números.

VERITATS INTERIORS

Els secrets són tinguts per veritats.

Ningú no amaga res que sigui fals.

Per això que darrere d’una porta 
volgudament tancada,

tossudament inaccessible,
només hi trobarem 
l’hermetisme de la certesa.

Des de sempre que calles. Temo

el teu silenci més que les paraules.

Elles poden mentir, però un secret

es guarda perquè sigui estricte.

Un dia me’l revelaràs.

Quan arribis, la teva clau

farà el mateix soroll que la tragèdia.

Entrarem per la porta i tot serà

tal com m’havia figurat:

absolutament buit,

immensament real.