TOT ALLÒ QUE AMAGUEM

Tot allò que amaguem
és sempre veritat;

un acte interior
que viu només si calla.

Seria ben estèril
atresorar falsos secrets.

A fora, un contrallum
desplega una mentida

i fa que la realitat
esdevingui una imatge i prou.

No podem refiar-nos
de la sumptuosa majúscula,

ni del crit que es desborda
disfressat d’exclamació.

Som de lletra petita;
la que s’escriu per dins

amb pauses i silencis
i els tres punts suspensius.
 
És l’íntima certesa
del sentiment guardat

en el fons del secret

que ens fa estimar a les fosques
darrere d’una porta

tancada i sense clau.

VERITATS INTERIORS

Els secrets són tinguts per veritats.

Ningú no amaga res que sigui fals.

Per això que darrere d’una porta 
volgudament tancada,

tossudament inaccessible,
només hi trobarem 
l’hermetisme de la certesa.

Des de sempre que calles. Temo

el teu silenci més que les paraules.

Elles poden mentir, però un secret

es guarda perquè sigui estricte.

Un dia me’l revelaràs.

Quan arribis, la teva clau

farà el mateix soroll que la tragèdia.

Entrarem per la porta i tot serà

tal com m’havia figurat:

absolutament buit,

immensament real.