VERITATS INTERIORS

Els secrets són tinguts per veritats.

Ningú no amaga res que sigui fals.

Per això que darrere d’una porta 
volgudament tancada,

tossudament inaccessible,
només hi trobarem 
l’hermetisme de la certesa.

Des de sempre que calles. Temo

el teu silenci més que les paraules.

Elles poden mentir, però un secret

es guarda perquè sigui estricte.

Un dia me’l revelaràs.

Quan arribis, la teva clau

farà el mateix soroll que la tragèdia.

Entrarem per la porta i tot serà

tal com m’havia figurat:

absolutament buit,

immensament real.

BLUES DE FINAL DE COMBAT

El soldat ferit, de Marcel Janco

Avui els bombarders han aturat

els seus tambors. Cap bala ja no esquinça

el vel impur de l’aire fumejant.

És molt dur el silenci quan se sent

amb pedres a l’oïda i entre ferros vençuts.

Algú diu que la guerra s’ha acabat;

ve d’un cant ofegat, com de sordina.

Potser l’home menteix, potser ningú no canta,

perquè la guerra romp les melodies.

Però és ben certa aquesta pau, la meva:

particular, interna, exhalant, del color

fangós que pren la sang dels soldats abatuts.

Si abans algú cantava, que canti un blues per mi.

Sol, en l’últim combat.