2 de gen. 2015

RENDEZ-VOUS
















Vam dir-nos en aquell
lacònic comiat:
La vida dóna voltes;
si ens sentíssim perduts,
trobem-nos a París.
'Perduts', una paraula
que no cridava a res
ni tenia el sentit
de cap inquietud.
Després, temps de silenci.
Tu oblidares l’agenda;
jo, cadascun dels trens.
París, sense nosaltres.

No sé què hagués passat
en diferent ciutat.
Per a tu, París era
el reflex de parella
trencada, amb paisatges
que mostren cicatrius
sagnants sobre el record
del que creies l’amor.
Ningú no et va posar
A París jo hi buscava
els ponts mirant el riu
oberts com ulls de dona,
l’acordió sonant
en l’escena d’uns versos,
cançons de vida en rosa,
d’amor foll i de pell, 
o la malenconia
tràgicament romàntica.

¿Ens vam equivocar
citant-nos vora el Sena?
No. París, en el fons,
l’havíem escollit
per mai més no trobar-nos:
era un adéu encobert,
del tot definitiu.
Ja no necessitàvem
res semblant a Jacques Brel.


2 comentaris:

  1. La trobo deliciosa. M'hi sento identificat al rememorar instants perduts però no pas oblidats.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Josep, per la teva lectura i aportació.

    ResponElimina