INTERVAL

Desitjar i no tenir; enyorar el que tinguérem,

són les cruels constants que dóna el temps.

De la decepció no en treurem una lírica;

tampoc de qui percep un oasi llunyà
més enllà de la set, 
n’arriba a tastar l’aigua i veu que és un miratge 
fugisser i vaporós. Irrepetible. 
Vénen a ser els extrems d’un mateix desconsol.

Hi ha un moment, però, precís i exacte,

lliure de tot neguit, on cap de les frisances

no s’entrellaça amb l’altra. 
L’he vist en la ingràvida gota d’aigua suspesa 
entre el doble univers de la clepsidra.
El tinc en la tendresa
d’un sospir sostingut a mitja veu,
i en l’espai d’un segon guardat dins un parèntesi.

Som tu i jo compartint aquest únic instant:

no comptem el viatge que ens ha dut fins aquí,

ni el demà o si algú el desfilarà. 
És el nostre interval.