9 d’ag. 2011

EL PACTE FISCAL DELS GERMANS MARX

Llegeixo i escolto declaracions del Duran i Lleida, aspirant a entrar en el govern espanyol, i del Mariano Rajoy, candidat a la presidència del govern. El líder d'UDC ja ha avisat que no pensa promoure l'autodeterminació com a mesura de pressió; al seu torn, Mariano Rajoy, diu que veu inviable el pacte fiscal que duu a la cartera CiU.

Diàleg de sords. Tot i això, estan desitjant posar-se d'acord encara que res no es donin. L'important per Duran no és el què, ni el com, sinó les ganes d'estar, de ser-hi, a Madrid. Em fa pensar en la delirant escena de la pel·lícula “Una nit a l'òpera” dels germans Marx. Són dos que volen discutir un llarg contracte que porten a la mà cadascun d'ells, i davant la clàusula inicial ja de per si absurda i reiterativa (la part contractant de la primera part...), l'un li diu a l'altre “per què ens hem de preocupar per una tonteria com aquesta?”, responent-li el segon “Sí, és massa llarg, el contracte!”. I dit, això, esquincen el tros de paper que no els interessa. El final de l'escena rebla el surrealisme dels Marx, quan en el moment de signar els pocs centímetres en què ha quedat reduït el contracte, després de successives retallades, l'un, fent-se el murri, diu “m'havia oblidat de dir-li que no sé escriure”, i Grouxo, com si res no passés, li contesta “és igual, la meva estilogràfica tampoc no té tinta”.

Amb això resumiria el trist paper que pot fer Duran i Lleida en el debat del pacte fiscal si no porta un as a la màniga. L'exercici de l’autodeterminació hauria d’estar present en la discussió de la part contractant de la segona part. Hi són a temps de posar-ho en el programa electoral de les eleccions generals.

7 comentaris:

  1. Anònim9/8/11

    No hi puc estar més d'acord del que hi estic ! en Duran, patètic. I l'altra en el paper del "dur"...perquè aixì ha de ser. demostrant que "en té"...Però en Mas és el President i el responsable,suposo, del que hi ha o no al programa com del que hi haurà. Tant de bo fés el que suggereixes, però soc dona de poca fe...

    ResponElimina
  2. En Duran és una persona egocèntrica, molt ben valorada a Madrid, i que s'escapa sovint del guió de Convergència.

    Desitjo que tornis a la fe, dona, perquè alguna cosa està canviant i nosaltres som part de la nova història. L'enfonsament del pacte fiscal serà la raó definitiva per marxar.

    ResponElimina
  3. però que no veus que l'autodeterminació no interessa a cap polític català, que només és una cortina de fum per tenir-nos entretinguts? i nosatres som tan rucs que parlem i parlem d'autodeterminació. Això si que és graciós, lo babaus que arribem a ser i lo poc que qúestionem les coses de base.

    ResponElimina
  4. ¿Que no qüestionem els catalans 'coses de base', Pilar? ¿No és raó suficient voler extingir el dèficit fiscal, abans que no ens enfonsem plegats?
    No sé si em recrimines que en lloc de parlar tant avancem cap a la independència, o em retreus que parlem d'independència, perquè ja trobes bé el sistema actual. M'he perdut.

    ResponElimina
  5. Cert Albert. L'important és ser-hi i, com que en general, ens els marquen sovint per tota l'esquadra i no passa res...
    Quant el pacte fiscal... no sé si l'has llegit:
    http://ccm1714.blogspot.com/2011/07/pacte-fiscal.html

    Quant a les eleccions espanyoles... donen molt de si. Demà més

    ResponElimina
  6. Jan Pep12/8/11

    Doncs ara resulta que el delfí Oriol Pujol també es vol apuntar a jugar a fer el paperina a Madrid.

    ResponElimina
  7. Ja ho dius bé, Jan Pep. Hauré de buscar una escena en la qual hi surtin tots els germans Marx.

    ResponElimina