Si realment els socialistes fossin “federalistes”, els democristians d’Unió “confederalistes”, els convergents “independentistes” de marxa llarga i, la resta, “independentistes” impacients, el problema de l’encaix de Catalunya amb Espanya estaria pràcticament resolt. Podríem parlar de com ho arbitrem, però tots els istes durien cap el reconeixement de sobirania, amb més o menys intensitat, i la introducció d’un nou model estatal que passaria per una conversió total i absoluta del sistema d’organització política que coneixem. En el cas amb més intervenció de l’Estat, hi trobaríem l’estat federal; en el més extrem, la secessió o desvinculació de l’estat de procedència; i, entremig, l’estat confederal.
Per això, discrepo d’en Duran i Lleida que diu que no és independentista perquè ell és partidari d’un Estat confederal. Magnífic. Que plantegi quines competències vol confederar, és a dir, compartir, mitjançant un pacte lliure i igual entre dos Estats sobirans. No, no ho farà, el líder d'Unió. Li falta una premissa essencial: admetre la possibilitat de l’Estat català que li permeti confederar-se amb Espanya. Perquè hi hagi matrimoni s’han de ser dos.
Jo els veig a tots "aprofitISTES...". És a dir, de la política n'han fet un negoci i ara tenim un exèrcit de mediocres cobrant i portant el País a la bancarrota...
ResponEliminaDes del far bon capvespre.
onatge
Les ideologies porten a simpatitzar o fer-te d'un partit. És la manera que tenim en democràcia d'arribar a exercir directament la política. Que està ple d'aprofitats? També és cert.
ResponEliminaquines ganes de marejar la perdiu!! aqui barallant-nos si som un estat, una nació o una federació, i la feina sense fer. Ja esta bé perdre el temps en divagacions metafísiques i filosófiques, però el nostre cos també necessita de coses materials. En aquest pais, quan en parlarem del que és important en la vida terrenal?
ResponEliminaJusticiera: Si mires l'entrada "indignats" podràs llegir la meva opinió sobre coses de la vida terrenal.
ResponEliminaNo només escric sobre la política del país. De fet, amb els "istes" parlo de l'organització nacional del país, que considero un element essencial per corregir la crisi catalana. La política de partit no m'interessa.