NAUFRAGIS
No esperis grans prodigis
ni tampoc els demanis
que no et vindran.
Mira, sinó, la mar profunda:
com un botí de mort,
s’ha apoderat de veus
i ofegades pregàries
perquè cap Déu no estava a punt
per a escoltar-les.
¿Qui mena el temporal,
més poderós que el Déu
de l’esperança?
Per creure, creu en els
naufragis.
Tu aprèn de l’home
que a la platja no cessa
de retornar a la mar els
peixos
naufragats a la sorra.
Ningú no l’ha cridat
però ha fet seva l’hora muda
de la sal a la boca
i les mans necessàries.
Els peixos creuen en qui els
salva.
