Em pregunto a vegades
si el fet d’admetre,
no rebel·lar-me contra
l’home amb qui jeus les nits,
em converteix en un amant
indulgent i covard
que no et pot evitar el luxuriós
viatge de l’aranya pel teu cos,
fins que tornes a mi
a recollir l’amor al mateix lloc
on vam deixar-lo.
Aleshores oblido
les nits i els dies compartits amb ell,
la teranyina amb què et cobreix
i el sexe que consents per a salvar-vos.
I se me’n va el bàrbar neguit
de quan l’envejo,
de quan l’odio.
La rutina que marceix els sentiments.
ResponElimina