¿Algú creu que l’ocell lliure i feréstec
té la sensació que ha volat prou?
¿O que l’ocell captiu de la terrassa,
tot i no volar, no en manté el propòsit?
També l’amor es fa aquestes preguntes.
Perquè no hi ha un model per estimar,
desconec si podríem estimar-nos
més, o acostar-nos a un encara més.
L’amor ens deixarà el regust del dubte,
un dubte que al final assumirem
a mig camí entre el convenciment
i l’ombra d’una claudicació.
Però quan amb ulls clucs revisi el mapa
Però quan amb ulls clucs revisi el mapa
d’on no he sabut volar, compartiré
l’engabiat propòsit de l’ocell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada