3 de febr. 2017

ANATOMIA

 










Doneu-me un cop de mà,
esmolat i precís,
semblant al ganivet
que talla el nom del dia,
a mitjanit.

I que penetri
el fruit d’aquest poema.
Endins, fins al pinyol.

Traieu-ne la substància,
el cor,
el verb,
el símbol,
la rima agrumollada,
el sentiment
que amb un escàs lirisme
madura a les entranyes.

Sigueu benèvols
si l’esquerpa metàfora
no us traspua la pell:
a vegades la tinta 
sespesseix. 

Després,
tot destriat,
quedeu-vos amb la polpa.
A mi m’agrada més
la part dura dels versos:
allà on guerreja el corc.