NO PATEIXIS PER L'HORA

No pateixis per l’hora. Tenim temps

per escollir el moment.

T’avisaré com sempre que han calgut   

certes solemnitats. 

La feina està avançada: 
les sabates, lluentes i enllustrades,

amb les soles ben netes, a punt d’aparador.

Vestits severament, ja no seguim la moda;

la trobem passatgera i ara toquen

interioritats estables.

Fem els últims retocs:

cremalleres, botons, el cinturó cordat,

i l’estricta corbata —nus i coll ajustats—,

mentre tu balanceges les arracades fines,

aquelles de les grans ocasions.

En els ulls el passat refugiem;
fins aquí podem veure.

Però el demà prendrà la fràgil forma

d’un ocell que s’immola contra el cim

quan li abaten una ala.
I som aquest ocell, i ens abracem. 

Despengem el mirall perquè conservi

de nosaltres el lúcid i endreçat

esguard, abans que arribi el darrer acte.

I ara, beurem de tota ampolla ardent.

Cap cosa prohibida no podrà fer-nos mal,

ni un lament que deixéssim escapar

tornar-nos immortals.

Dignament esperem damunt del llit

que ens remati el fibló de l’escorpí.