RENDEZ-VOUS

Vam dir-nos en aquell

lacònic comiat:

La vida dóna voltes;

si ens sentíssim perduts,

trobem-nos a París.

'Perduts', una paraula
que no cridava a res
ni tenia el sentit
de cap inquietud.

Després, temps de silenci.

Tu oblidares l’agenda;

jo, cadascun dels trens.

París, sense nosaltres.

No sé què hagués passat

en diferent ciutat.

Per a tu, París era

el reflex de parella

trencada, amb paisatges
que mostren cicatrius
sagnants sobre el record

del que creies l’amor.

Ningú no et va posar

el ne me quitte pas.

A París jo hi buscava

els ponts mirant el riu

oberts com ulls de dona,

l’acordió sonant

en l’escena d’uns versos,

cançons de vida en rosa,
d’amor foll i de pell, 

o la malenconia

tràgicament romàntica.

¿Ens vam equivocar

citant-nos vora el Sena?

No. París, en el fons,

l’havíem escollit

per mai més no trobar-nos:

era un adéu encobert,

del tot definitiu.

Ja no necessitàvem

res semblant a Jacques Brel.