Als infants enduts per la guerra.
Si em criden a la guerra,
un pou d'arrels i algues
obriré més de pressa
que les trinxeres, mare.
No saben d'innocències
els fusells ni les bales.
Claven volcans i espurnes,
sota un cel de fantasmes.
El carrer escampa gossos,
joguines la metralla.
He vist plom en els lliris
i aurores degollades.
No podré tenir ànima
si em fan matar persones.
No vull ser l'àngel negre
ni el voltor que revola.
Avingudes de llàgrimes
emmascaren parpelles.
Aparteu-me aquest calze
que vessa sang i venes!
Els cecs quan dormen veuen
l'ull de Déu, però és l'ombra
de lluernes perdudes
i rellotges sense hora.
Si ha d'endur-se'm la bèstia,
que no sigui en batalla:
sóc nen i encara sento
cançons de bressol, mare.
Interessant...
ResponElimina