POEMA DINS L’HIVERN
Vés a l’armari vell
on s’hi guarda la roba antiga
que ara serveix per a escalfar l’oblit.
A la butxaca d’un abric
trobaràs un poema començat
en un full doblegat tantes vegades
com vegades es plega la impotència.
Has de continuar-lo.
Torna al moment en què l’amor
era com una platja nua
delerosa de rebre l’aigua
de la primera mar.
Salva el poema;
que el sentiment no mori
amb la descolorida lletra,
perdut en la ferida de la tela
o entre els papers cridats al foc.
O encara molt pitjor:
que algú te’l trobi i descobreixi
que tot estava a punt dins teu,
tot menys saber-li dir que l’estimaves.
No esperis que la llàstima
t’arribi del demà. Acaba’l, doncs.
Només falta posar-hi el nom.
Motius de primavera
per a llegir-los
amb la veu de l’hivern.
