23 de des. 2017

POEMA DINS L’HIVERN

POEMA DINS L’HIVERN

 

Vés a l’armari vell

on s’hi guarda la roba antiga

que ara serveix per a escalfar l’oblit.

A la butxaca d’un abric

trobaràs un poema començat

en un full doblegat tantes vegades

com vegades es plega la impotència.

 

Has de continuar-lo.

Torna al moment en què l’amor

era com una platja nua

delerosa de rebre l’aigua

de la primera mar.

Salva el poema;

que el sentiment no mori

amb la descolorida lletra,

perdut en la ferida de la tela

o entre els papers cridats al foc.

 

O encara molt pitjor:

que algú te’l trobi i descobreixi

que tot estava a punt dins teu,

tot menys saber-li dir que l’estimaves.

No esperis que la llàstima

t’arribi del demà. Acaba’l, doncs.

Només falta posar-hi el nom.

 

Motius de primavera

per a llegir-los

amb la veu de l’hivern.

 


2 comentaris:

  1. Que bonic, Albert! Jo de tu l'acabaria, posaria aquest nom. Mai se sap...
    Bones festes i una abraçada, poeta!

    ResponSuprimeix
  2. Un dia vaig decidir posar-hi nom i va tenir resposta. Gràcies per les teves paraules, Montse.
    Bones festes i una abraçada de poeta a poeta.

    ResponSuprimeix