NAUFRAGIS

NAUFRAGIS

No esperis grans prodigis

ni tampoc els demanis

que no et vindran.

Mira, sinó, la mar profunda:

com un botí de mort,

  s’ha apoderat de veus 

i ofegades pregàries

perquè cap Déu no estava a punt

  per a escoltar-les.

¿Qui mena el temporal,

més poderós que el Déu

de l’esperança?

Per creure, creu en els naufragis.

Tu aprèn de l’home

que a la platja no cessa

de retornar a la mar els peixos

naufragats a la sorra.

Ningú no l’ha cridat

però ha fet seva l’hora muda

de la sal a la boca

i les mans necessàries.

Els peixos creuen en qui els salva.

COR DE PRUNA

Quan un punyal de gel t’assetgi el cor de pruna

i enfilis la rosada, baixa cap on el mar

vol ser mar, recer i gorja, mirall de cel i sucre.

Remunta pels naufragis de petxines de nacre,

a peu nu en l’univers ensalivat dels crancs.

La sorra eixuga els solcs salobres de la galta.

Escolta la llavor del que sents en silenci.

Lleva’t l’ànima insomne, desplega l’horitzó,

amplíssim i esfumat, per cavalcar els trapezis.

No tinguis por: són teus el desig, l’esperança

i l’àncora encallada en el fons del teu pou.

Busca el camí del far; oblida la campana!