EN EL NOM DE QUI NO DIC

                 










                                          L'home és un llop per a l'home. 

                                   Thomas Hobbes

Algú ens digué: “Dels tres,

un serà com jo sóc”.

I no sabíem qui

no donava el nom, no.

Ai, amics: la pell mudem

amb recels i temors.

De l’arbre dels tres fruits,

qui els voldrà collir tots?

Cobdícies tenim
més profundes que els corcs.

Si ahir innocents, avui,

mossegada de llop.

Instint, batalla i llamp;

del cor, el costat fosc.

És l'hora de fendir 

negant redempcions.

Arrels i pous beuran

del fangar impietós.

Ja sóc de qui no dic,

l’eina cruel i l’udol.

PENSAMENT UTOPIÀ

Thomas More (1478-1535) va inventar-se una república, l’illa d’Utopia, en la seva obra filosoficopolítica, Utopia. Ens parla d'un país virtuós, absolutament organitzat i socialment cohesionat, representatiu de tota una manera d’entendre la vida. Quan relata els intercanvis comercials dels utopians, hi veiem una sistema cooperativista, gairebé comunista, si no fos perquè l’autoritat de la ciutat, el príncep, en sentit no monàrquic, era elegit i podia ser destituït en cas de sospita de tirania.

"La ciutat es divideix en quatre parts iguals. Al centre de cada un d’aquests barris hi ha un mercat proveït de tot. Allà són portats fins a determinats edificis els fruits de la feina de cada família i cada un dels elements és distribuït al corresponent magatzem. D’aquests magatzems, cada pare de família demana el que necessita per a ell i els seus i s’ho emporta, sense pagar amb diner ni sense cap mena de retribució o compensació. Puix, per què se l’hi hauria de negar res? Per què, si n’hi ha prou i més de totes les coses i no hi ha cap por que ningú vulgui endur-se més del que necessita? Per quina raó podria motivar algú que sap que ho té tot segur i que mai no li faltarà de res a demanar allò que no necessita?

En tota classe d’animals la por de no tenir el que necessita desperta la cobdícia i la rapacitat, i en l’home només l’orgull, que li fa sentir la glòria d’excel·lir per damunt dels altres en la supèrflua ostentació de les coses, però aquesta mena de vici no té en absolut cabuda en la forma de vida dels utopians.”