«Tota casa té el seu constructor,
però el constructor de tot
és Déu.»
HEBREUS 3,4
CONSTRUCTORS
Un home construeix una casa perfecta
en el lloc ideal, segura i envejable.
Però després a dins
hi basteix un amor amb les parets
estructurals del cor severament
apuntalades. Una casa,
i de seguida, ànima abandonada.
Això el fa ser mal constructor.
Del no-res Déu va formar un paradís,
i un home i una dona vinguts d’allà mateix.
Va donar-los la terra, gairebé tots els fruits,
i les estrictes normes de l’arbre de l’Edèn:
l’abusiu manament
que va inaugurar el càstig.
Era el principi, i ja crepuscular.
Això el fa ser mal constructor.
Perquè està escrit que Déu ha anat rectificant,
destruint i refent l’obra creada.
Podem trobar en botigues d’antiquari
la guia de viatge dels primers expulsats
i mapes contrafets per l’aigua del diluvi
i pols de profecies
i llibres de pregàries tacats.
Això el fa ser mal constructor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada