TRETZE
VERSOS AL REPLÀ
Del
nostre temps d’amants conservo
el
cop de porta fent de comiat,
el
cinquè pis on vius
i
el nombre exacte d’esglaons
que pugen cap a tu: el mapa desplegat
de l’illa del tresor.
Ja
sé que em deixo endur
per
l’hàbit de la mètrica;
al
capdavall, venim de mesurar
els
dies i les hores de disponible amor.
Segurament
un músic
et
faria estremir amb un fado.
Jo
t’escric tretze versos al replà.
FULLS DE DIARI SOBRE UN TERRA ACABAT
DE FREGAR
He estès al terra uns quants fulls de diari
havent fregat. Per sobre hi passo amb cura,
de puntetes, com qui no hi vol passar.
Vaig trepitjant notícies i anuncis
que em salven de deixar petjades vistes.
Plecs de paper fent passera delaten
el camí fet i els llocs on no he arribat,
un traçat fràgil i caduc que es perd
quan els recullo, embeguts d’humitat.
Disciplinadament, així la vida.
Però un dia, com qui no ho vol llegir,
en un dels fulls descobriré un anunci
que parlarà de mi, i jo seré un crit.
La mort té moltes formes d’avisar-te.
També d’espedaçar-te: qui m’aixequi
del terra encara moll farà seguir
per sota les sabates el meu nom.
