31 de des. 2017

CRUÏLLA












Tothom travessa una cruïlla
abans d’arribar a casa. 
Acostuma a tenir
les llambordes gastades i esmolades
com qui vol ensenyar 
per on ja hem caminat.
Subtilment ens proposa canviar
de carrer, perdre’ns, no ser el pòsit
de nosaltres mateixos,
fer-nos d’un altre o de ningú, i seguir
fins que cap dels vells ulls no pugui veure’ns. 

Però tornem a casa per quedar-nos-hi.
És la perfecta combinació
de covardia, de trinxera,
de l’amor que es resigna sense un lloc.
Només veiem a la cruïlla,
previsible i banal, buit d’èpica,
el trajecte de sempre.



Cap comentari:

Publica un comentari