13 de des. 2014

MONEDES DE MÚSIC











No massa lluny de mi,
una guitarra toca.
La melodia és bella i animosa,
d’un ritme que s’imposa al caminar.
Arribo al lloc. Esguardo
el músic de carrer.
Què deu sentir aquest noi
que sota el pont del tren
bescanvia la música
a la ventura d’unes
monedes que seran poques i tristes?
Quan deixo anar la meva,
el terra sona a buit. 
Passa el tren i les vies
dringuen com si llancés monedes falses.
Són els metalls de la realitat.
Sota el pont hem perdut,
ell i jo, el compàs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada