20 de gen. 2011

TORNEM A SER SUD

Salvador Espriu sentia l’enyor d’uns països que tenia per idíl·lics. En el conegut poema Assaig de càntic en el temple eleva a la categoria d’utopia el desig de marxar “nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. Quan expressava aquesta desesperada il·lusió, l’any 1954, era l’època en què es podien veure als establiments públics cartells comminant a no escopir. Era el “prohibido escupir” del rètol penjat a la paret que ens recordava que érem primitius, bruts, fastigosos i incívics.

Ens vam modernitzar amb la vinguda de les sueques; vam passar del blanc i negre al color de la democràcia; vam abandonar aquella dita malintencionada que l'Àfrica començava als Pirineus; ens vam convèncer, en definitiva, que havíem de mirar cap al nord i oblidar el sud, perquè els suds estan fets de misèria i porten malastrugança. I vam enterrar aquell cartell que ens retreia un passat salvatge.

Però ves per on, el temps és un rellotge d’arena que, si el tombes, hi torna a passar la sorra que abans ja havia caigut. Potser per això tornem a ser sud, i a escopir al terra, i a llençar cigarretes pel carrer, i clofolles ensalivades de pipes, i a pixar per les cantonades, i a parlar amb xavacaneria. I a no llegir Espriu, per suposat.

4 comentaris:

  1. Jan Pep24/1/11

    Vols dir que alguna vegada hem estat gaire més amunt d'on som ara?, en tot cas la dita malintencionada, malauradament, sembla que torna a tenir sentit.

    ResponElimina
  2. Anònim31/1/11

    hi ha qui considera que mirar cap al nord i oblidar el sud és tornar al blanc i negre.

    ResponElimina
  3. Preciós poema el que ens comentes...jo l'escolto al cotxe mentre condueixo. Gràcies per encomanar-nos de cultura.

    ResponElimina
  4. Com tu dius el món és un rellotge de sorra qeu quan se li dóna el tomb... I l'estupidesa humana sempre creix per tot arreu... No es pot parlar en genral, però alguns mitjants de comunicació han fet (i fan) molt de mal, la Factoria Disney amb els seus dibuixos també han estat i són un verí. Recordo quan la meva filla era petita, i vam comprar i veure la Bella i la Bèstia, que en un moment Ell li diu a ella, no llegeixis llibres, que es comença així i s'acaba pensant i tenint idees...


    Des del far bon dia.
    onatge

    ResponElimina