20 d’ag. 2010

CiU, QUE POT VENIR EL LLOP

Convergència Democràtica de Catalunya és un partit relativament jove, nascut a partir de l’assemblea de Montserrat de 1974 i constituït el 1976. No té l’antiguitat d’Unió (1931) però representa el partit cabdal del tipus de nacionalisme que predica. Al cap de quatre anys de ser fundat, assolia la màxima representació a la Generalitat. Si ho trec a col·lació és perquè no està renyit ser novell amb ser votat, i m'interessa destacar aquest fet.

Les raons per les quals es va crear CDC semblaven un tot, una màxima, l’any 1976, recent mort el dictador. Avui el seu missatge ha quedat antiquat, possiblement obsolet. Si la societat, i amb raó, ara reclama la via independentista davant la deriva del país, els estira-i-arronses del govern central i les retallades del TC, la federació Convergència i Unió té un dilema: o ampliar els seus postulats o córrer el risc de passar a la segona divisió del motor identitari de Catalunya, amb el perill que no els succeeixi com la Unión de Centro Democrático (UCD) que, tot i liderar la transició, es va desmembrar i acabà desapareixent.

CiU pot pensar que Solidaritat Catalana, Democràcia Catalana o Reagrupament solament són uns quants nouvinguts, resentits i emprenyats, massa tendres per ser una alternativa seriosa de govern. Potser sí, potser no. També Convergència era molt jove en les eleccions de 1980 i li van donar la majoria d'edat. En tot cas, jo no me la jugaria i faria un renovat discurs, sobretot si vull fer país i no simplement partit.

1 comentari:

  1. M’agrada’t el teu bloc, com t’expresses i el que dius, crec que seguir-lo serà enriquidor, tens clares les situacions i no te’n amagues d’explicar-ho.
    Pel que fa al teu escrit, crec que CIU esta en un atzucac, això de les mitges tintes, de voler ser però no és, ja no engresca a la societat, volem definicions, saber amb que contem, i cap a on anem.
    D’altre banda, penso que la societat civil, els pocs que encara no estan desafeccionats del tot, no volen polítics, que depenguin de les directrius dels partits, volen persones humanes amb sentit, experiència, i preparació per fer el millor per la col•lectivitat.
    Aquesta és la meva modesta opinió.

    ResponElimina