La Montserrat Tura ha fet unes manifestacions a la Universitat Catalana d’Estiu (21/8/2010) en el sentit que per aprovar la celebració d’una consulta caldria una majoria de les dues terceres parts del Congrés dels Diputats, i que aquest fet invalida la possibilitat que el referèndum per l’autodeterminació es dugui a terme, doncs serien necessaris els vots favorables del PP. Qui promet un referèndum sense aquesta informació juga amb els sentiments dels catalans, rebla.
La consellera Tura m’ha sorprès amb les seves declaracions “oficialistes”, més pròpies dels polítics de Madrid que no pas d’una socialista a qui li diuen del sector catalanista. Això dels percentatges del Congrés ja ho sabíem, com sabem que les consultes sobre la independència dels diferents municipis de Catalunya no són oficials. Però que no sigui oficial una cosa no vol dir que no tingui valor o eficàcia. Té el mèrit de conscienciar, de fer aflorar una inquietud que semblava tabú, d’impulsar uns moviments socials que després han esdevingut partits. En definitiva, serveixen per donar canya.
També sabem que no podem modificar la Constitució nosaltres sols, com sabem que tampoc podrem pactar una sortida airosa de l’estat espanyol. Sempre que haguem de pactar voldrà dir que depenem d’un altre, i ja n’hi ha prou de dependre, especialment quan no estem cofois de qui depenem. En aquesta situació també tenim els sentiments inhibits i presos, consellera Tura, però aquests altres sentiments dels catalans no els esmenta.
La matemàtica parlamentària del Congrés dels Diputats se la podia estalviar la consellera Tura, o tal vegada, posats a fer didàctica, ens podia haver recordat que les Forces Armades tenen per missió defensar “la integritat territorial i l’ordenament constitucional”. Sempre podrà dir allò de qui avisa no és traïdor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada