 |
| Before Sunset, 2004 |
Per amor he acceptat
que mai més no ens tindrem.
Has assumit quedar-te al seu costat,
fidel en el desert. Per ell, que ni sabrà
que hauràs alçat el mur de les renúncies
com qui expia una culpa.
Passarà el temps.
Emmudirem amb totes les paraules
que ja vam dir-nos.
Retindrem la nuesa de la flor
d’abans que ens expulséssim
del nostre paradís.
De l’enyor n’extraurem
maneres solitàries
i abstractes d’estimar.
Guardem-nos aquells dies
i només un de nou:
el dia de tornar-nos a abraçar
—tant ens farà en quin lloc—
en l’amor intangible
quan arribi la fi del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada