30 d’abr. 2019

ESTACIÓ D’ENTREGUERRES















Després de cada guerra
els vells es queden esperant el tren
en què viatja la guerra següent.
És el temps de la calma fràgil,
la treva necessària
perquè reposin les ferides
que fan nit, sense nit,
en perdudes andanes.
Estacions de sang antiga,
de sang acumulada.

Mentre s’esperen,
prenen l’amarg cafè
dels dies ja viscuts.
Han après a preveure el llamp
abans que es formi el núvol,
l’espectral saviesa de la por.
En remenar la tassa, la cullera
deixa sentir un soroll metàl·lic
de cruixit de rails,
com d’avís de tempesta.
I diuen en veu baixa als passatgers:
«Plourà aviat;
pluja negra damunt de l’aigua
morta dels camps.»