25 de febr. 2018

LES MADUIXES SILVESTRES DE BERGMAN

Maduixes silvestres, d'Ingmar Bergman


















Davallant a l’origen
arribes al passat
que constantment t’aguaita
obert en la ferida
que no s’acaba de cicatritzar.
Tornar a l’antiga casa,
entrar al camí del bosc
on havies collit
les maduixes silvestres,
serà el definitiu
i místic acte de retrobament.
Aquí fas revenir els teus fantasmes.
El lloc t’evoca imatges
de l’amor desaprès
molt abans que aprenguessis
a saber-la estimar.
Haver vingut serveix
per a escoltar la culpa.
Xisclen negres ocells
en llòbrega bandada.
Severa com un àngel del judici,
ella et mostra al mirall
l’envellit rostre de la consciència
i et reprèn la marcida
ànima que de sempre
ha defugit tendreses.
Collides les maduixes
agrisades de Bergman,
les prendràs de tornada:
veritat i nostàlgia
adobant-te el camí
de l’expiació.