29 de jul. 2017

DÉU NO EXISTIA ENCARA

 









Déu no existia encara.
No era res, ni el seu propi buit.
Aleshores tothom creia en la pedra,
el cop,
el llop,
la bèstia,
i només sesperava que l’eco repetís
la mateixa pregunta al lluny. 

Fins que algú va pensar que quant injust
podria ser que una dòcil tortuga
el pogués sobreviure,
i que es tindria per ofès
si damunt de les seves cendres
l’animal fes convits i àpats
amb arrels i brins d’herba 
sortits de la derrota.

I algú —potser el mateix d’abans—
desitjà alguna cosa molt semblant
a què calia un Déu,
una pregària,
una cançó,
l’eternitat.
Un Déu transcendint lherba i l’eco.

Cap animal podria
superar l’estratègia.



22 de jul. 2017

QUIERO VERTE DE CERCA

El petó, d'Auguste Rodin













Quiero verte de cerca,
más y más que tenerte
en un soplo del sueño.
Y que te asomes tanto
para luego, despiertos,
entrelazando cuerpos
no sepamos a lejos.

Quisiera verlo todo
más y más desde arriba,
superando los árboles,
sin llegar a ser cielo;
que no parezca el bosque
una mancha en el mapa,
la distancia en la nada.

Digamos que entre nubes,
donde los bosques tienen
la medida de un nido,
sin más, para encontrarnos.




15 de jul. 2017

TRENTA, QUARANTA ANYS












No sé quin nom
tenen aquestes coses,
de quan un dia
sobtadament et cau
com una pluja
d’estiu, el teu passat.
I entres a un núvol,
i se’t confon el temps
amb una peça
que no havies previst.

Va ser l’atzar.
Els ulls que van cridar-se.
La veu captiva
que surt de la memòria.
Va ser un espai 
endut per les cruïlles.

Trenta, quaranta?,
va dir ella, interrogant-se.
Quants anys deserts,
la nostra travessia,
em va sortir,
metafòricament.
Ella va riure;
jo vaig mirar-me els peus
per si hi portava
algun detall de sorra,
com si em calgués
una prova del temps.

I no poguérem
moure’ns d’aquell passat.
Només allò
ara podia unir-nos.
I vam entendre
que trenta, quaranta anys,
ja són motiu
per posar un to solemne 
a la nostàlgia.

Però no sé quin nom
tindran les coses,
posem per cas: tu i jo,
l’oblit, l’absència,
els nous deserts,
d’aquí a quinze,
vint anys.