 |
| (Fragments © A. Guasch, 2017) |
Faig un poema sense poesia.
I no en tindrà. Es quedarà defora,
lluny d’aquí, en ningú, en cap lletra,
solament en les coses, les precises.
Endreço capses buides
que amb poesia no sabria omplir.
El dia és llum i duu clarors antigues.
Us puc donar matins
de dies que van ser d’ahir.
I també el meu desembre
de fred, del plor primer.
Però no em trobareu el març
perquè el vaig consumir
quan el temps no era meu,
quan nou mesos em feien un origen.
Poesia de març,
de dos, de sentiment en lluna plena.
Poesia de març,
per a arribar a paisatges de desembre.
Poesia de març,
de l’àngel que em guardava de l’abisme.
Avui només sé escriure
l’esquelet del poema
com un brancam ressec
amb estrofes i mètrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada