Aquell cor
tatuat
a la pell
del nostre arbre
fent visible l’amor,
el sabríem
trobar ara?
Trobar què?,
em respon.
El bosc?
L’arbre?
El cor?
L’ahir dins de nosaltres?
I seguim vora
el foc
deixant-t’hi
caure estelles
d’una soca
amb dos noms
que no
intentem llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada