He vist un plor, una pedra dins la boca,
la set entre les dents, un crim impune,
l’oració que mai no va ser recollida,
i em demaneu que canti salms,
i begui dels proverbis
i entengui profecies?
Una llunyana veu em crida
perduda en la insistència de l’eco.
perduda en la insistència de l’eco.
Però els ecos són despulles
de veritats com veles
esquinçades pel vent
i que ja no permeten navegar.
Jo ara no sé escoltar ni creure
altra cosa que la projecció
d’una mà generosament oberta.
La fe em cabria dins del puny.
Llibres antics, digueu-me:
darrere del mirall —la cara opaca—
darrere del mirall —la cara opaca—
on la imatge d’ahir m’aguaita,
i darrere la tinta de les lletres,
qui s’hi amaga?, qui em parla?,
qui podrà convèncer-me?
qui s’hi amaga?, qui em parla?,
qui podrà convèncer-me?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada