22 d’ag. 2013

MIRO PER LA FINESTRA






















Miro per la finestra.
Damunt del camp només
sobreviu el rostoll
que estripa les carícies.
Ja no queden bladars,
ni cap dels qui menjaren el seu pa,
i la fruita vermella i delerosa
omplí el bec de la pols.

Estic a la finestra.
A frec dels dits s’estén
el rogent cobrellit d’un horitzó
que ha exhaurit les aurores,
però no em crema gens
i no sap encegar-me:
ans s’enduu l’escalfor
del teu pas pels meus llavis.
És tard. Tot es fa lluny, menys la terra aspra.

Sento per la finestra
una veu ressonant,
de gruta:
                 —Obra’m, poeta!
Li dic:
             —Espera, baixo!
Ja no em sento poeta; sóc la presa
que el ventre de l’arrel espera rebre.
Pel buit de la finestra,
                                     un trampolí.  



4 d’ag. 2013

CAÏNITES

Pintura: Albert Guasch Montaner


















Hi hagué un temps en què el vent movia els blats
sense degollar espigues ni roselles.
En el mar vidriat dels bassals de la pluja
fèiem navegar una barqueta de paper, 
sabent-la de tots dos,
per a tots dos, impúdics i innocents. 
Teníem una ametlla guardada sense obrir,
i un clar camí on perdre’ns, per on trobar-te jo.

Han vingut altres hores travessant camps eixorcs.
De qui serà la pluja, i el timó i la bandera?
Qui aixecarà primer des del fang el seu port?
I de qui sentirem el crit que ofegarà
l'última de les veus?

Deixem anar rancúnies tan altes com les torres,
que entinten de vinagre:
"I aquest rumb, i el teu nom marcant la proa?
Si t'esquinço les veles, sabràs què és naufragar!"

Ja no queden bassals que puguin fer d’estany.
Revé la nit perpètua
de caçadors que frisen per endur-se l’ametlla.