A Somàlia.
Mai més ningú no gosarà
cercar les fosses
d’albats i verges, ni esbrinar
de què moriren,
per què moriren trasbalsant
el temps de viure
i els lliris blancs.
El vent escampa
les fredes calbes sense un plany.
Ho veu un àngel
que encén la llàntia més gran,
i obre la casa
de bat a bat.
Aquest ja és un clàssic ;)
ResponEliminaDoncs enhorabona pel clàssic!
ResponEliminaEls versos són un fragment del poema. Està dedicat a Somàlia, però en origen està pensat en l'eterna fam d'Àfrica.
ResponElimina