La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, en clara consonància amb el nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atribueix la manca de sentències en català al fet que les demandes no s’escriuen en aquesta llengua. La consellera, a més, afirma que ha “exercit molt l’advocacia, i els jutges no són bel·ligerants, són respectuosos; ells apliquen la llei i saben que el ciutadà té dret a presentar demandes en català”. (Entrevista a RAC1, 28/2/2011; Ara, 28/2/2011).
Per una banda, sí que els advocats haurien d’entonar un “mea culpa” per no utilitzar habitualment el català en els jutjats, però també és cert que encara que s’utilitzi la nostra llengua, les sentències continuen redactant-se en castellà. És il·lustratiu que les resolucions de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu sempre es fan en castellà tot i que una de les parts implicades sempre és una administració pública, la qual prèviament ha redactat el procediment en català i l'ha posat després a disposició judicial, com també s'efectua en català la defensa jurídica.
La Llei ens empara, però cal veure de quina manera. L’article 231.2 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial, estableix que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i els altres funcionaris dels jutjats i tribunals poden emprar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma si cap de les parts no s’hi oposa al·legant un desconeixement de la llengua que pugui produir indefensió. Amb el mateix redactat ho preveu l’article 142.2 de la Llei 1/2000, d’enjudiciament civil. Al seu torn, l'article 9.1 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, aprovada pel Consell d'Europa l'any 1992 i ratificada per l'estat espanyol l'any 2001, possibilita i avala la presència procedimental i l'exercici de l'ús del català en els processos judicials.
Veiem, doncs, que per als jutjats i els seus funcionaris la utilització del català no és directa i immediata, sinó que cal activar-la, enfront del precepte general que estableix l’ús del castellà com a llengua oficial de l’Estat (art. 231.1 LOPJ, art. 142.1 LEC). Tenen raó el president del TSJC i la consellera de Justícia en tant que no exigim utilitzar el català com a sistema ordinari o habitual.
Per això, proposo que es promogui, s’impulsi i es generalitzi una fórmula processal, mitjançant "altressí", després de la petició de la pretensió principal de la demanda i la seva contestació, per la qual se sol·liciti que s’utilitzi el català en les actuacions judicials i, molt especialment, en la redacció d’interlocutòries i sentències, fent esment de les disposicions legals que legitimen el dret lingüístic davant dels òrgans jurisdiccionals.
Estic convençut que seria una manera de potenciar l’ús del català a l'administració de justícia i la catalanització general del sistema judicial, i evitar sentir-nos a dir que l’escassesa és per culpa nostra. Per la part que em toca, penso exigir-ho; a veure com acaba.
Per una banda, sí que els advocats haurien d’entonar un “mea culpa” per no utilitzar habitualment el català en els jutjats, però també és cert que encara que s’utilitzi la nostra llengua, les sentències continuen redactant-se en castellà. És il·lustratiu que les resolucions de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu sempre es fan en castellà tot i que una de les parts implicades sempre és una administració pública, la qual prèviament ha redactat el procediment en català i l'ha posat després a disposició judicial, com també s'efectua en català la defensa jurídica.
La Llei ens empara, però cal veure de quina manera. L’article 231.2 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial, estableix que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris i els altres funcionaris dels jutjats i tribunals poden emprar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma si cap de les parts no s’hi oposa al·legant un desconeixement de la llengua que pugui produir indefensió. Amb el mateix redactat ho preveu l’article 142.2 de la Llei 1/2000, d’enjudiciament civil. Al seu torn, l'article 9.1 de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, aprovada pel Consell d'Europa l'any 1992 i ratificada per l'estat espanyol l'any 2001, possibilita i avala la presència procedimental i l'exercici de l'ús del català en els processos judicials.
Veiem, doncs, que per als jutjats i els seus funcionaris la utilització del català no és directa i immediata, sinó que cal activar-la, enfront del precepte general que estableix l’ús del castellà com a llengua oficial de l’Estat (art. 231.1 LOPJ, art. 142.1 LEC). Tenen raó el president del TSJC i la consellera de Justícia en tant que no exigim utilitzar el català com a sistema ordinari o habitual.
Per això, proposo que es promogui, s’impulsi i es generalitzi una fórmula processal, mitjançant "altressí", després de la petició de la pretensió principal de la demanda i la seva contestació, per la qual se sol·liciti que s’utilitzi el català en les actuacions judicials i, molt especialment, en la redacció d’interlocutòries i sentències, fent esment de les disposicions legals que legitimen el dret lingüístic davant dels òrgans jurisdiccionals.
Estic convençut que seria una manera de potenciar l’ús del català a l'administració de justícia i la catalanització general del sistema judicial, i evitar sentir-nos a dir que l’escassesa és per culpa nostra. Per la part que em toca, penso exigir-ho; a veure com acaba.
No dubto que tingui raó.
ResponEliminaPersonalment, em fot tant haver d'estar sempre demanant, com sentir-me de segona, subsidiari, pel fet de parlar català.
Fotre's demanant, fotre's assumint: ves quina tria, oi?
Quina mena de democràcia és aquesta?
Salutacions.
Hi ha coses que encara s'han de demanar perquè no funcionen directament en el món judicial. S'ha avançat reconeixent el dret a la intervenció en la nostra llengua, però després cal exercir-lo. Tenim un problema: la majoria dels advocats són de tradició oral i escrita en castellà, i això és un problema que la llei no soluciona.
ResponEliminaAi! el català, i els catalans... sovint quan exigeixes el català, sembles un estaterrestre... Em sembla que españa deu seu un cas bastant únic, d'incults que renuncien a la riquesa de les seves llengües... Sovint el jutge és estranger i no parla català, perquè no en té obligació. Encara hi ha detencions per voler parlar català en una comisaria i altres llocs oficials, només cal rellegir la premsa...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge