21 de febr. 2011

INDEPENDENTISME DE PLA B


Un sector del PSC creu encara en la fórmula del federalisme asimètric, almenys així ho declara en un article d’opinió l'exministre Joan Majó (Ara, 21/02/2011). La seva esperança està dipositada en la recuperació de l’impuls d’una Espanya plural, una vegada “noves cares” reformulin la socialdemocràcia, com a contracop a la dreta espanyola que ja endevina properament instal·lada en el Govern de l’estat.

Pel que fa a la independència, manifesta el Sr. Majó que ens portaria a la frustració per causa de l’oposició espanyola, pel perill de la fragmentació interna i per la falta d’aliances externes a Europa. Conclou que “si algun dia sóc independentista, serà perquè m’hi han obligat des d’Espanya, però ho seré amb recança”.

Podríem dir que, per a Joan Majó, el pla “B” seria una independència a desgrat, per culpa d’una Espanya que no admet un Estat plural de tipus federal. Jo li estalvio temps i feina al Sr. Majó: De l’Estat federal no en parlen ni el Govern central ni els socialistes espanyols, ni ara ni quan hi hagin cares noves. Treguis del cap, a més, això de l’asimetria, que estem en el país del cafè per a tots, i, tal com van les coses, la dreta aspirant a governar no ens concedirà ni un tallat. Ja en té proves ara mateix de l’oposició espanyola: L’Estatut retallat que va eliminar aquells aspectes més federalitzants, l’estocada de gràcia del Tribunal Constitucional, la sentència del Tribunal Suprem del castellà a l’escola, els recursos pendents contra la llei de consultes populars, la llei del cinema, la llei d’acollida, la llei del codi de consum, els reglaments d’ús del català de vàries administracions. I temps al temps per veure l’estrepitós fracàs del pacte fiscal que persegueix el Govern de la Generalitat, el producte estrella de CiU, que no aconseguirà eradicar l'espoliació fiscal. Tot això sense oblidar els cants de sirena de l’expresident Aznar, filòsof oficial del PP més radical, de cara a repensar i harmonitzar les autonomies.

Esgrimir la fragmentació és voler espantar sense esforçar-se en fer pedagogia -ja no dic la identitària, sinó l'econòmica i social-; és fer apologia de l’home del sac. ¿Per què tenir Estat propi hauria de fragmentar la societat, quan té més aspectes bons que dolents, en una Europa de valors i drets invulnerables, pertanyis on pertanyis? No es tracta de partir una nau per fer-ne dues, sinó que dues naus puguin seguir rumbs i ritmes diferents.

La independència a contracor del Sr. Majó, al seu entendre, li seria l’última via, quan fracassés la solució federal en una Espanya mancada de receptivitat. I llavors penso: ¿Serà tan valent per demanar la independència quan hom no ha sigut capaç de fer valer el federalisme? ¿Ja no tindrà temença de l’oposició espanyola i la fragmentació interna que avui li impedeixen ser més agosarat?


6 comentaris:

  1. Estic totalment d’acord. El Sr. Majó creu en quelcom que s’ha demostrat impossible perquè el seu propi partit polític o no s’ho creu o està en mans del barons socialistes del PSOE, barons que en molts casos son tant radicals en las seves tesis centralistes com el propi Aznar.

    Si amb el panorama polític que hem tingut en aquesta legislatura, en la que el PSOE ha tingut a les seves mans la possibilitat d’assentar les bases per encaminar a l’estat cap un estat federalista, en la que a més ha governat gràcies als vots dels socialistes catalans, no ho han ni tant sols intentat, llavors el tema es torna una paradoxa.

    Ja cal que s’oblidi el Sr. Majó de la voluntat de les noves generacions socialistes d’engegar aquest camí federalista i més, com molt be dius asimètric, doncs ha quedat clar que ni tan sols les postures més moderades creuen en aquesta forma d’estat.

    I llavors que és el que ens queda a Catalunya? Frustració per frustració...........

    ResponElimina
  2. Pemi: Ara ja no estem en el camí de la utopia, sinó que hem entrat en el curs d'un nou camí que no té marxa enrere. Es necessiten tres coses: 1)que a Convergència li fracassi el pacte fiscal (és qüestió de temps); 2) que convenci Unió (és una relació interna); 3)que es captivi els socialistes catalanistes, almenys perquè no s'hi oposin.

    ResponElimina
  3. Que a Convergència li fracassi el pacte fiscal estem d’acord que és una qüestió de temps, però que convenci a Unió i que es pugui captivar als socialistes catalanistes ja es un altre tema. Pensa que dins dels socialistes catalans del PSC hi ha molts que darrera la defensa del federalisme s’oposen obertament al independentisme.

    De totes maneres vull ser optimista, donat que darrerament si es cert que està creixent un sentiment independentista moderat i aquest si que prové de la branca socialista i d’altres que comencen a estar cansats dels atacs i critiques injustificades i destructives contra de Catalunya.

    El temps dirà.....

    ResponElimina
  4. Anònim1/3/11

    Pregunta:
    Un català socialista no federalista i que creu en Espanya, i a qui li agrada sentir-se espanyol, que es veu igual que un socialista de qualsevol altre lloc, i no vol tenir més drets pel fet d'haver nascut en un lloc o altre perquè això no té cap mèrit..., no tindria dret a vot aquí?

    ResponElimina
  5. Al company anònim, li responc: Si no ets federalista ni independentista, hauries de votar "no" davant una consulta sobre la independència. En el cas de Joan Majó, votaria "sí" a contracor, perquè abans hagués volgut exercir la via federalista; en el cas de la pregunta, votaria "no" satisfet. I tots dos continuaríeu essent socialistes. Tal vegada jo mateix ho sigui, de socialista, però entenc que Catalunya té dret a tenir un status superior.

    Dit això, permet-me que et digui que amb la independència no es busca tenir més drets que els altres, sinó tenir els mateixos malgrat haver nascut aquí: mantenir la cultura, la llengua, els drets històrics i el reconeixement nacional, coses aquestes que els d'altre lloc (en expressió teva) ja ho tenen reconegut i per les quals no han de lluitar per protegir-les.

    ResponElimina
  6. Resposta:
    Un català socialista no federalista i que creu en Espanya i a qui li agrada sentir-se espanyol, que es veu igual que un socialista de qualsevol altre lloc, i no vol tenir més drets pel fet d'haver nascut en un lloc o altre perquè això no té cap mèrit..., evidentment tindria dret a vot, i el seu vot valdria igual que un català socialista no federalista, que a més no creu en una Espanya que no el defensa ni el representa, ans al contrari, i que no li agrada que per ser espanyol hagi de tenir molt menys drets i moltes més obligacions que qualsevol altre espanyol que no visqui a la regió catalana, doncs això és realment un demèrit.

    ResponElimina