José Saramago en la novel·la Assaig sobre la lucidesa, relata la metàfora d’una societat en què el vuitanta-tres per cent dels cridats a les urnes vota en blanc. El govern ho considera una conspiració de silenci contra el sistema democràtic i arbitra tota mena de revulsius, com declarar l’estat de setge, imposar la censura, la investigació de sospitosos i la fabricació de culpables. En la faula de Saramago, es produeix el posicionament espontani i clandestí de la societat civil que exerceix el legítim dret a votar en blanc en reprovació dels dirigents.
Jo plantejo una altra hipòtesi, el revers de la història de Saramago. Què passaria si hi hagués un buit de candidatures a les eleccions, posem per cas a les properes locals? Fins ara, tots els municipis tenen consistori constituït, amb un ventall més o menys ampli de sensibilitats polítiques. Però en un imaginari, es podria produir el desinterès en voler administrar les necessitats del poble, vila o ciutat. Es tractaria de no optar al dret a ser elegit, al sufragi passiu.
Posats a cercar motius d’absentisme polític, de no voler-se presentar a les eleccions, podríem trobar-los en la dificultat de gestionar municipis amb pocs recursos econòmics; l’haver de suportar la pressió del dèficit acumulat; la minoració de retribucions i dietes dels càrrecs electes; l’estar constantment sota sospita pels moviments urbanístics; la impopularitat de practicar retallades de prestacions; els maldecaps personals de la crisi que impedeixin la dedicació a la gestió pública o, simplement, inhibir-se en voler governar els altres.
En aquest escenari no hi ha solució escrita. Els ajuntaments quedarien a la sort d’aspirants residuals de baixa formació i de grupuscles monotemàtics o radicalitzats, aquells que en circumstàncies normals no tindrien cap possibilitat de ser elegits. I seria perfectament democràtic el resultat, igual que el vot en blanc de Saramago.
Jo plantejo una altra hipòtesi, el revers de la història de Saramago. Què passaria si hi hagués un buit de candidatures a les eleccions, posem per cas a les properes locals? Fins ara, tots els municipis tenen consistori constituït, amb un ventall més o menys ampli de sensibilitats polítiques. Però en un imaginari, es podria produir el desinterès en voler administrar les necessitats del poble, vila o ciutat. Es tractaria de no optar al dret a ser elegit, al sufragi passiu.
Posats a cercar motius d’absentisme polític, de no voler-se presentar a les eleccions, podríem trobar-los en la dificultat de gestionar municipis amb pocs recursos econòmics; l’haver de suportar la pressió del dèficit acumulat; la minoració de retribucions i dietes dels càrrecs electes; l’estar constantment sota sospita pels moviments urbanístics; la impopularitat de practicar retallades de prestacions; els maldecaps personals de la crisi que impedeixin la dedicació a la gestió pública o, simplement, inhibir-se en voler governar els altres.
En aquest escenari no hi ha solució escrita. Els ajuntaments quedarien a la sort d’aspirants residuals de baixa formació i de grupuscles monotemàtics o radicalitzats, aquells que en circumstàncies normals no tindrien cap possibilitat de ser elegits. I seria perfectament democràtic el resultat, igual que el vot en blanc de Saramago.
Ben trobat!
ResponElimina