La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, és “formada” en psicologia segons el web institucional de la Generalitat. En el seu bloc demana disculpes perquè “s’hi va transcriure, erròniament”, que era llicenciada en Psicologia. Li falten dues assignatures, diu. Després afegeix que “la meva trajectòria empresarial i política de més de vint anys ha estat totalment allunyada de la Psicologia”.
La senyora Ortega, doncs, no està “formada” en psicologia; té estudis inacabats de fa més de vint anys, als quals no s’hi ha dedicat més. Per tant, estava "formant-se” quan els va deixar, que no és el mateix que atribuir-se la qualitat de "formada".
La disculpa oficial es basa en un “error involuntari” -només caldria que es reconegués “voluntari”-, però ella n’ha tret rèdit de la imatge de la llicenciatura i ha escampat arreu la presumpta titulació acadèmica. Ha consentit la confusió i l’engany, per acció o omissió. Llavors, que el portaveu del Govern, Francesc Homs, no digui més que ha tingut “l’honestedat” de reconèixer l’error: no tenia cap altre remei. A veure si encara li serà mèrit per al currículum aquesta “honestedat”.
Jo que he tingut vinculació amb Unió, a nivell local, puc afirmar que el nivell de les persones que s’hi vinculen es molt baix, de banda de moltes persones que hi son, com a militants, però que ideològicament no hi haurien de ser. Crec, a més, que molts son gent de convergència, o potser de qualsevol altre ideologia política, que s’hi acaben afiliant per poder arribar amb més fàcilment als càrrecs electes locals, donat que, tot i que dins de la coalició per cada 4 de convergència i entra 1 d’unió, sempre a nivell local, el nombre d’afiliats d’Unió fa que sigui molt mes fàcil arribar a ser escollit.
ResponEliminaFa uns dies parlaves del que representava Unió dintre de la coalició de CIU i jo opino que Unió representa la ideologia en el si de la coalició, ja que Convergència no te ideologia pròpia. Aquests venen del Pujolisme i, com a tal, no tenen cap ideologia pròpia. Aquesta és potser la mancança que te Convergència i que fa que no tingui altre remei que aguantar a un soci que en molts casos és molt incòmode, ja que pensa radicalment oposat en molts temes importants, com per exemple el independentisme.
En canvi Unió Democràtica es clarament un partit Democratacristià i és aquest fet el que em fa afirmar que molts dels seus militants no hi haurien de ser, ja que molts d’ells es postulen independentistes, cosa que la gent genuïna d’Unió no ho son per ideari polític i, a més, la gent d’Unió també son gent amb unes fortes arrels cristianes, que en el cas del 50% dels seus militants, insisteixo que parlo sempre a nivell local, ni tan sols son creients.
Això ens porta a situacions absurdes com aquestes, gent que són capaces a mentir per ocupar el càrrec que ocupen i, amb aquest tarannà, així anem.
Crec sincerament que com a mínim a nivell local hauríem de deixar de banda les ideologies polítiques i poder escollir personalment als que creiem millors, siguin de la tendència ideològica que siguin.
Ser democratacristià no està renyit en ser independentista. Altra cosa és que l’ideari del respectiu partit (UDC) o el seu líder no ho siguin.
ResponEliminaHem de tenir clar que ser independentista no és altra cosa que voler que el país esdevingui Estat; no és una ideologia, és una eina transversal que s’exhaureix quan s’obté la independència.
Jo podria ser demòcrata cristià, ideològicament parlant, i en canvi voler-me desenvolupar en un Estat català. ¿Oi que no són postulats contradictoris? ¿Oi que Espanya no té la patent de la democràcia cristiana? ¿Oi que podria subsistir dins una Catalunya Estat? El problema el tenim en l’etiquetatge: si sóc socialista no puc ser independentista; si sóc convergent, "sí però no" (l’ambigüitat aquella); si sóc d’Unió, compte que el Duran i l’Ortega diuen que no...!