INTERIOR AMB ETIQUETA

Dreta, damunt la taula,

ets el reclam indefugible, 

la temptació estilitzada

vestida d’etiqueta,

la mesura despòtica

del meu desig, oh ampolla.

Et tinc, et miro, m’apodero

del teu interior.

Copa a copa t’eixugo l’ànima

de minvant horitzó.

Amb consol de licor m’enlaires

i aleshores em sento vencedor

del nostre repte etílic.

Em fas savi en les lletres,

i prolífic, i agosarat en tot,

pletòricament immortal.

Hi ha vegades també

que quan et prenc em perdo,
caic i caic i em domines.

Recordes aquests dies més que jo:

des del teu cos de vidre em guanyes,

transparent i ben nua.

DARRER DESIG

 Em digué:

«Quan sentis a prop l’hora

corre i vés 

a fer el darrer desig.»

He pensat                                                 

en un gran comiat

ple de llums

que jo, només jo, pugui

apagar,

o vendre’m pel miracle

vanitós

de concloure els poemes

que ni amb temps

fóra capaç d’escriure.

I m’atreu

l’absurd viatge cap

on es perden

els bitllets de tornada.

I el delit

per resseguir el paisatge

del teu cos

que mai no surt d’absències.

I el que guardo

dels reprimits instints

vencedors

dels pecats més temuts.

Són les temptacions

del desfici,

com si m’hagués de beure

d’un sol glop

la vida.

Ben mirat, res no vull

que abans no ho hagi

amb vosaltres viscut.

M’ho enduré

en el moment que us senti

vora meu,

tots junts i a mitja veu.

I que això

ja compleixi el desig.