Vinc de les vinyes
arrenglerades,
cartesianes.
Se’m fa el mercat
un laberint
farcit d’articles,
flaires, colors,
gustos, foteses
reclams, astúcies
i picaresques.
reclams, astúcies
i picaresques.
Això ja ho tinc...
Això no ho vull...
Això serveix?...
Ja no sé en quina
parada venen
dàtils i mel.
Per carrerons
de surt-si-pots,
perdut acabo:
damunt d’aquests
caps de sardina
hi estic passant
tota la
tarda.
