I
Escric poemes
amb els retalls dels dies
i degotissos
d’hores. Si
algú se’ls mira,
que hi
dediqui un silenci.
II
Som dos
silencis,
perquè la guerra
esclafa
cors i paraules.
Tu el tens per
les absències;
jo, de
vençuda pàtria.
III
Cauen les
fulles.
En tocar el
terra deixen
soroll
d’enclusa.
La tardor ja
em colpeja;
preludi de
silenci.
IV
La mar
callada,
és remor en
la memòria,
de quan lliscaven
pel nostre
cos, escumes,
únic vel de nuesa.
V
Els amants
sempre
s’estimen en
silenci.
Temen que
l’aire
escampi la breu, fràgil
i secreta
abraçada.
VI
Jardins del
claustre:
quan la nit
endormisqui
el doll de
l’aigua,
podré
escoltar murmuris
de rosada en
els lliris.
