 |
| Imatge de la pel·lícula L'arbre de la vida (Terrence Malick, 2011) |
EL FILL QUE NO TINDREM
(Què desitjar
després de l’última oportunitat?)
Perquè ens il·lusiona
el fill que no tindrem,
l’imaginem feliç i maco i generós,
vingut de tu i de mi,
del temps possible,
d’abans que fóssim tan covards.
Lluny l’un de l’altre,
l’engendrem cada nit
reduïts a l’essència.
Tu de seguida el sents:
torna a ser ell,
es mou, no espera,
sap el camí, l’únic trajecte,
pren aire, submergit
en la fecunda volta del teu ventre,
per a deixar-se anar,
sortir de cop quan el cridem
pel nom de sempre.
Perquè hem après a veure’l,
el rebem en el lloc
guardat dels nostres braços.
Somriu i creix i ens acompanya
fins que ens el pren dels ulls
la trencadora llum de l’alba.
És nostre i mai prou nostre,
tendre fruit temporal
que no seria si no fos prodigi;
el consol necessari
que ens renta les ferides
sota els llençols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada