EL FILL QUE NO TINDREM
(Què desitjardesprés de l’última oportunitat?)
Perquè ens il·lusiona
el fill que no tindrem,
l’imaginem feliç i maco i generós,
vingut de tu i de mi, del temps possible,
d’abans que fóssim vells i tan covards.
Des d’algun lloc de la distància
l’engendrem cada nit
reduïts a l’essència,
i de seguida li triem el nom
que torna a ser el de sempre.
Perquè hem après a veure’l,
ens arriba i somriu,
i creix i ens acompanya
fins que el perdem a l’alba,
en despertar.
És nostre i mai prou nostre,
el prodigi que sap trobar-nos,
el consol necessari
que ens renta les ferides
sota els llençols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada