Fotograma de L’arbre de la vida (T. Malick, 2011)
(Què
desitjar
després
de l’última oportunitat?)
Perquè
ens il·lusiona
el fill
que no tindrem,
el desitgem
feliç i bell i generós,
vingut de
tu i de mi, del temps possible,
abans que
fóssim tan covards.
Sense
tenir-nos,
l’engendrem
cada nit
reduïts a
l’essència,
i mentre
va venint
li
decidim el nom
que
coneixem de sempre.
Perquè
hem après a veure’l,
ens
arriba i somriu,
i creix i
ens acompanya,
fins que
el perdem a l’alba,
en
despertar.
És nostre
i mai prou nostre,
una vida
prestada,
l’evanescent
consol
que ve a
llepar-nos les ferides
sota els
llençols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada