Seu a l’última taula.
Jo i la paret l’emmurallem.
En un got fred i generós,
el roig madur d’una beguda.
Beu amb tímida set.
Contra el vidre repiquen els glaçons.
Estén un full en blanc
i es posa a punt l’estilogràfica.
Amb traços lents hi escriu
paraules que li costen d’arribar
perquè vénen del dubte.
Alça el got. El sosté
a l’altura dels ulls.
L’observa fixament
com si fos la mesura del seu temps.
Torna a l’escrit. El corregeix.
Quin nou sentit s’escola
per les fràgils fissures
dels alfabets?
Insisteix. Lluita
Insisteix. Lluita
per algun tipus de final.
Amb la punta dels dits allunya el got
sense mirar-lo —un gest
inconscient d’ofec.
Reprèn el full a partir de l’inici,
però ara, amb avidesa,
va ratllant les paraules fins que deixen
de mostrar el pensament.
Plega el full. El doblega
repetides vegades
i el submergeix a la beguda:
un vaixell de paper enfonsat
en xocar contra uns blocs de gel.
però ara, amb avidesa,
va ratllant les paraules fins que deixen
de mostrar el pensament.
Plega el full. El doblega
repetides vegades
i el submergeix a la beguda:
un vaixell de paper enfonsat
en xocar contra uns blocs de gel.
