18 de juny 2022

GOT AMB GLAÇONS

 


GOT AMB GLAÇONS

 

Seu a l’última taula.

Jo i la paret l’emmurallem.

En un got fred i generós,

el roig madur d’una beguda.  

Beu amb tímida set.

Contra el vidre repiquen els glaçons.

Ha obert un full en blanc; l’observa.

Amb traços lents hi escriu

paraules que li costen d’arribar

perquè vénen del dubte.

Alça el got. El sosté

a l’altura dels ulls

i et fa pensar que es fixa

en l’horitzó minvant de la beguda

o en tot allò que el vidre

distorsiona a l’altra banda:

jo, una simple figura en una taula,   

la falsa llum de la finestra,

els negats alfabets de fora.

Torna a l’escrit. L’esmena,

lluita per un final

incert que va refent.

Desplaça el got com si necessités espai.

Reprèn el full a partir de l’inici.

Ara, però, ratllant,

anorreant paraules fins que deixen

de formar un pensament.

El darrer glop és ràpid, neguitós.

Plega el full. El doblega

repetides vegades

i el fica dins del got:

un vaixell de paper enfonsat

en xocar contra un bloc de gel.



14 de maig 2022

IMATGE DE POETA AMB CIGARRET

 

  IMATGE DE POETA AMB CIGARRET

    (A una fotografia de Gabriel Ferrater)

 

Darrere els enfosquits

vidres de les ulleres

tempteja l’infinit

que ha fugit de la imatge.

Dos dits de la mà esquerra

li han dut el cigarret

a trobar-se amb els llavis.

La punta encesa com

un arma al descobert

mostra la cendra nua.

Però no la veurem

al cendrer o escampada

a terra o a la roba.

Es mantindrà expectant,

perennement suspesa

dins la fotografia:

el plaer consumit

anunciant l’abisme.

 

Els qui estaven amb ell

no recorden més coses.

Ni tan sols el poeta,

passats els anys i mort,

ens hagués sabut dir

què hi feia allà assegut,

ni els versos que aquell dia

esperaven ser escrits

en un lloc entre l’ànima

i el paquet de tabac.

Tot això no importava

i no hauria afegit

res de nou a l’escena.

Només valia el símbol:

l’instant solemne en què

la cendra es disposava

a dictar profecia.