7 d’ag. 2018

DOS POETES (París, 1970)





Paul Celan (23/11/1920 - 20/4/1970)

Gabriel Ferrater (20/5/1922 - 27/4/1972)













Ferrater i Paul Celan coincideixen
un dia en un poema sense escriure.
A la vora d’un pont es creuen les mirades,
i això els atura.
Es coneixen les marques com qui ha anat
a lliurar-se al mateix tatuador.
Cap dels dos no es presenta; mai no sabran qui són,
però el moment i l’aire versifiquen per ells
la inexorable mètrica del temps,
la guerra que recorden en majúscules,
l’amor provocador i el que es perd entre els dits,
la nit sempre fidel als seus fantasmes.

L’un i l’altre endevinen quines coses
porten dins la maleta i quines ja no hi caben.
Estàs perdut quan entres
a la tela d’aranya dels poemes
i passen a ser teus perquè et poses de víctima
i sovint d’instrument de la tragèdia.
La llibertat de la follia.

Han deixat de mirar-se. Entenen el final.
Paul Celan continua el trajecte del Sena.
Ferrater, de l’edat en farà profecia.

Es va saber més tard que amb un cop de coratge
llençaren les maletes al buit del seu demà:
ja tot estava escrit als quaranta-nou anys.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada