29 de jul. 2017

DÉU NO EXISTIA ENCARA

 









Déu no existia encara.
No era res, ni el seu propi buit.
Aleshores tothom creia en la pedra,
el cop,
el llop,
la bèstia,
i només sesperava que l’eco repetís
la mateixa pregunta al lluny. 

Fins que algú va pensar que quant injust
podria ser que una dòcil tortuga
el pogués sobreviure,
i que es tindria per ofès
si damunt de les seves cendres
l’animal fes convits i àpats
amb arrels i brins d’herba 
sortits de la derrota.

I algú —potser el mateix d’abans—
desitjà alguna cosa molt semblant
a què calia un Déu,
una pregària,
una cançó,
l’eternitat.
Un Déu transcendint lherba i l’eco.

Cap animal podria
superar l’estratègia.



2 comentaris:

  1. Albert, et mereixes ser llegit en públic. Vols venir a Tàrrega a dir els teus poemes? Per a mi, seria un honor.

    Una gran abraçada.

    ResponElimina
  2. Montserrat, t'he escoltat com llegeixes en públic i em quedaria curt d'expressions. Gràcies per la invitació.
    Et torno l'abraçada.

    ResponElimina