30 de des. 2012

PANORAMA CLOS

 

En l’antic
panorama del cel teu i l’ombra meva
s’esvaí
l’arc que ens duia al nostre iris.

Buit del crit,
ni em desvetllo trucant-me
a la porta corseca
d’on no visc.

Esdevinc
la sal que eixuga l’aigua,
el fibló dins l’eruga,
del jardí.

Cauen fils
del teler de paraules,
mentre es fon la memòria
en degotís.

Faig camí
pels confins de la casa
esquinçant cada mapa
i el destí.

Ve la nit
a recordar-me absències.
Per les llàgrimes baixen
querubins. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada